El romaní aromàtic (Rosmarinus officinalis), un arbust perenne d'espècies de la família de la menta, també és una de les herbes culinàries més populars a les nostres latituds. La planta, originària de les zones mediterrànies, es pot conrear tant al jardí com en test amb poc esforç.
On s'ha de plantar romaní al jardí?
El lloc ideal per al romaní (Rosmarinus officinalis) és un lloc assolellat i protegit, per exemple, en una paret o paret de casa orientada al sud o a l'oest. El sòl ha de ser magre, ben drenat, sorrenc-húmic, neutre a alcalí i força sec. Eviteu l'aigua i les ombres.
Com més assolellat millor
El romaní està acostumat a molt sol i calor a la seva terra natal, per això prefereix el mateix lloc al jardí de casa. Com més assolellat i protegit sigui el lloc que trieu, més còmode se sent. Si les condicions del sòl són adequades, l'herba també creix molt bé en llocs parcialment ombrejats però lluminosos. No l'has de conrear en un lloc ombrívol, ja que es posarà mal alt i possiblement morirà. Una paret o una paret de la casa és la més adequada, que ofereixen un cert grau de protecció contra qualsevol mal temps, cap al sud o l'oest. El romaní només és parcialment resistent.
Sòl magre i sec
A més d'un lloc assolellat, l'arbust de romaní també necessita un sòl el més magre i ben drenat possible. El sòl ideal de romaní és solt, sorrenc i una mica húmic amb valors de pH entre neutre i alcalí. Un bon contingut de llima fa que l'herba se senti com a casa, però en cap cas el sòl ha de ser àcid o massa argilós. El sòl pesat emmagatzema bé l'aigua, cosa que al romaní no li agrada gens: prefereix que estigui el més sec possible. L'engordament d'aigua en particular fa que les arrels es pudrin i la planta finalment mor. Tanmateix, prospera molt bé a les parets de pedra o als llits de grava.
Consells i trucs
Al llit d'herbes, el romaní se sent molt còmode amb altres herbes mediterrànies com la farigola, l'espígol, la sàlvia o l'orenga. Aquests tenen necessitats similars quant a ubicació i atenció i, per tant, es complementen bé. La mostassa, el rave o la colza, en canvi, són veïns del jardí inadequats.
