Les fustes caracteritzen el jardí i li donen un caràcter propi. Els arbres caducifolis grans i representatius donen estructura a un gran jardí i proporcionen un lloc d'ombra, que no només es pot utilitzar per a la vostra pròpia zona d'estar, sinó que també crea el clima adequat per a moltes plantes perennes i arbustos com ara rododendres, cornyons, aurons japonesos o magnòlies..

Quines espècies d'arbres caducifolis representatius són adequades per a jardins grans?
Les espècies d'arbres caducifolis representatius per a jardins grans inclouen l'auró de camp, l'auró japonès, el castanyer d'Índies de flors vermelles, el vern porpra, el bedoll negre, el carpe, el codony, el faig vermell, la noguera, la llagosta negra i la llima d'hivern. Aquests arbres ofereixen formes de creixement interessants, colors de fulles i flors i contribueixen a l'estructura del jardí.
Les espècies d'arbres caducifolis més boniques per a jardins grans
Abans de posar un gran arbre caducifoli al vostre jardí, primer hauríeu de comprovar l'espai que teniu. Els arbres grans necessiten molt espai on puguin desenvolupar la seva forma característica. Per tant, trieu un arbre adequat a l'espai disponible i, sobretot, assegureu-vos de mantenir les distàncies requerides des de la línia de la propietat. Formes de creixement especials com l'auró globus, el bedoll platejat, l'om plorant o el salze llevataps requereixen un lloc al jardí perquè la seva forma sorprenent es mostri al màxim.
Visió general: espècies d'arbres caducifolis grans adequades per al jardí
Aquí trobaràs les espècies d'arbres caducifolis més boniques representatives per al teu jardí de casa. Això també inclou varietats especials que tenen un hàbit de creixement especial o un color de fulla o flor interessant.
Auró campestre (Acer campestre)
Aquest arbre caducifoli autòcton creix fins a 15 metres d'alçada i desenvolupa una capçada densament ramificada de fins a 10 metres d'amplada. Les fulles típiques de tres a cinc lòbuls es tornen de color groc daurat brillant a la tardor. L'auró de camp se sol plantar com un arbre únic, grupal o d'avinguda, però també és molt adequat per a la plantació de bardisses. La varietat 'Carnaval' és interessant amb les seves fulles variegades de color blanc i groc cremós.
Fan d'auró (Acer palmarum)
L'auró japonès ricament ramificat, majoritàriament de tiges múltiples, prové de l'Àsia oriental i gaudeix d'una popularitat creixent aquí. Amb l'edat, l'arbust o arbre pot assolir altures d'entre vuit i deu metres i desenvolupa una capçada pintoresca en forma de paraigua. Segons l'espècie, les delicades fulles són de color verd fresc, groc intens, vermell o variegat.
Catanyer d'Índies de flor vermella (Aesculus x carnea 'Briotii')
Aquest tipus de castanyer es converteix en un arbre d'entre 10 i 15 metres d'alçada amb una copa compacta i densament frondosa. Els en forma de mà. Les fulles de cinc a set parts poden fer fins a 25 centímetres de llarg i es tornen de color groc brillant a la tardor. El veritable atractiu, però, són les flors de color vermell sang amb taques grogues a la base, que produeixen molt nèctar i, per tant, són bons pastures per a les abelles.
Vern porpra (Alnus x spaethii)
Aquest tipus de vern creix entre 10 i 15 metres d'alçada i desenvolupa una capçada regular i àmpliament cònica. Les fulles estretament el·líptiques, que tenen entre sis i 18 centímetres de llarg, són de color morat marronós a morat fosc quan broten, verd fosc a l'estiu i vermell violeta durant el color de finals de tardor.
Bedoll negre (Betula nigra)
L'arbre de 12 a 15 metres d'alçada, sovint de tija múltiple, té un color d'escorça molt cridaner: en els arbres joves, l'escorça és de color vermellós a groc-marró i sovint molt ben enrotllada. A mesura que envelleix, l'escorça es torna de color més fosc fins que l'escorça es trenca, dura i negra. El bedoll de coure o xinès (Betula albosinensis) també ofereix un color d'escorça únic.
Carpe comú (Carpinus betulus)
El carpe autòcton és un arbre de tija única o de diverses tiges de fins a 25 metres d' altura amb una copa extensa. El popular parc, avinguda i arbre del carrer també és ideal com a planta de bardissa o per crear passadissos o portals de faig acollidors.
Codony (Cydonia oblonga)
El codony és una planta cultivada molt antiga que no només es conrea pels seus fruits saborosos. Creix lentament fins a convertir-se en un arbre de copa ampla de fins a sis metres d'alçada. L'arbre floreix amb flors blanques o delicades rosades al maig, els fruits aromàtics i fragants en forma de poma o pera maduren entre setembre i octubre.
Fage comú (Fagus sylvatica)
El faig vermell autòcton és un impressionant arbre forestal de fins a 30 metres d'alçada amb un tronc de color gris platejat i una capçada àmpliament arquejada. L'espècie i les seves varietats són especialment adequades per a la plantació solitària i per a tanques altes. Són especialment interessants varietats com ara 'Purpurea Pendula' (fulles negre-vermell brillant, branques i branquetes penjants), 'Purple Fountain' (fulles fosques, de color marró vermellós, branques i branques que pengen) o 'Dawyck Purple' (arbre columnar amb fulles fosques i de color marró porpra)..
Noguera (Juglans regia)
L'arbre senyorial pot arribar als 20 a 30 metres d'alçada i desenvolupa una capçada molt estesa. Ha estat durant molt de temps un arbre d'exemplars popular per a jardins, jardins o parcs més grans. Els fruits secs saborosos es poden collir en gran quantitat a la tardor.
Robinia (Robinia pseudoacacia)
Aquest arbre solitari, que creix fins a 25 metres d'alçada i té una copa solta de fins a 18 metres d'amplada, és una de les plantes apícoles més riques en nèctar i sucre. Varietats especialment interessants són, per exemple, la llagosta del llevataps ('Tortuosa', estranyament retorçada, sovint branques i branques penjant) o la llagosta de bola ('Umbraculifera', inicialment esfèrica, amb una corona en forma de paraigua a mesura que envelleix).
Llimer d'hivern (Tilia cordata)
El til·ler autòcton d'hivern és un conegut arbre gran que pot arribar a fer 40 metres d'alçada amb la seva capçada arquejada. L'espècie es pot plantar com a arbre solitari o com a arbre d'avinguda, però també és apta per a la plantació de bardisses o per a un mur alt d'arbre que protegeixi de la llum i el vent. Les flors riques en nèctar són una pastura important per a les abelles.
Consell
Per descomptat, els arbres esmentats no poden cobrir l'espectre complet d'espècies d'arbres caducifolis representatives. També val la pena escollir una varietat impressionant entre els arbres fruiters de creixement fort.