Una de les flors de primavera més populars i conegudes és el lliri de la vall, que atrau nombrosos insectes amb la seva agradable olor. A les nostres latituds es pot trobar tant salvatge com en molts parcs i jardins domèstics.
Com cuido el lliri de la vall al jardí?
Els lliris de la vall necessiten ombra, un sòl humit i ric en humus. Planteu-los en grups separats de 20 cm i regueu-los adequadament. Després de la floració, talleu les inflorescències i utilitzeu terra de fulles com a cobert. Els lliris de la vall són resistents, però compte amb els fongs de rovell i la floridura grisa.
Perfil de la planta:
- Nom botànic: Convallaria majalis
- Noms alemanys: lliri de la vall, llàgrima de dama, flor de f altri, flor de maig, lliri de malla, herba d'ulls, lliri de la vall
- Classe: Monocotiledònies (Liliopsida)
- Gènere: família del muguet (Convallaria)
- Família: Família dels espàrrecs (Asparagaceae)
- Altura de creixement: de 10 a 30 centímetres
- Període de floració principal: d'abril a juny
- Color de la fulla: verd fosc, clarament brillant
- Forma de la fulla: El·líptica, cultivada junts en parelles
- Color de la flor: blanc, les formes cultivades també es poden pintar de rosa)
- Forma de flor: campanes que apunten totes en la mateixa direcció i consten de cinc a tretze flors individuals
- Fruites: baies vermelles brillants
Origen
El lliri de la vall és originari d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord i fins i tot es pot trobar en aquestes zones a altituds de fins a 1900 metres. Creix principalment en fagedes obertes i boscos caducifolis en sòls lleugerament calcaris. Aquí la petita princesa de l'olor forma grans catifes de flors.
Simbolisme vegetal
Lliri de la vall representa puresa, festivitat, felicitat i amor que desperta. Però no són només símbols de sort i amor. Sovint es representen a les pintures sobre panells medievals per la seva ambivalència: tant la Mare de Déu té sovint un ram de lliri de la vall a les mans com els màrtirs condemnats a mort.
Plantació i cura
Lliri de la vall no és exigent. A l'ombra sota els arbres, els corredors de les fragants flors de primavera fins i tot es resisteixen a la forta pressió de l'arrel. La planta prefereix un sòl humit i ric en humus. Tanmateix, a la delicada planta no li agrada el sol ple.
Els gèrmens del lliri de la vall es planten en grups a uns vint centímetres de distància. Regar prou perquè les plantes joves creixin bé. Si els lliris de la vall s'han esvaït, hauríeu de tallar els raïms de flors; les fulles queden.
Manjoll amb una capa gruixuda de motlle de fulles a la tardor. No calen aplicacions addicionals de fertilitzants.
Mal alties i plagues
Els lliris de la vall són molt robusts i poques vegades són atacats per una variant del fong del rovell. Si ho descobriu, hauríeu de tallar totes les parts mal altes de la planta i llençar-les amb les deixalles domèstiques.
De tant en tant apareix floridura grisa. A continuació, tracteu el lliri de la vall amb productes comercials, en cas contrari, la planta es podrirà i morirà. Les espores del fong també podrien infectar altres plantes.
Al pollastre de lliri i les seves larves els agrada instal·lar-se en lliris de la vall. Aquí s'ha demostrat útil recollir els escarabats i esbandir les larves, que normalment es troben sota les fulles, amb la mànega de jardí. No calen més mesures.
Consell
L'any 2014, el lliri de la vall va ser nomenat planta verinosa de l'any. Totes les parts de la planta són altament verinoses, i aquest efecte no desapareix fins i tot quan s'asseca. Quan es recullen alls silvestres, hi ha el risc de confondre les dues plantes. Si tritureu les fulles de lliri de la vall, no fan una olor intensa d'all, a diferència de l'herba popular. Tanmateix, en cas de dubte, heu de consultar un expert que conegui les diferències entre les plantes.
