El romaní prové de la màquia perenne de la regió mediterrània i s'ha adaptat perfectament a les condicions que hi han imperat al llarg dels mil·lennis. Això s'aplica no només al clima, sinó també a les condicions ideals del sòl.
Quin sòl és millor per al romaní?
El romaní prefereix sòls prims, sorrencs, ben drenats i secs perquè té arrels profundes i és sensible a l'engordament. Un valor de pH entre neutre i alcalí és ideal, encara que la fertilització amb calç és compatible.
El més sorrenc i permeable possible
Segons el seu origen, la popular herba culinària prefereix sòls pobres, preferiblement sorrencs, ben drenats i secs. La planta desenvolupa arrels molt ramificades i profundes que són capaços d'atraure humitat i nutrients del sòl fins i tot des d'una profunditat de diversos metres. Perquè les arrels puguin penetrar bé al sòl, el sòl ha de ser solt i permeable. Al romaní no li agraden els sòls gruixuts i argilosos, no només perquè no hi pot créixer segons la seva naturalesa, sinó també perquè aquests sòls són molt bons per emmagatzemar aigua. Tanmateix, la planta, que és molt sensible en aquest sentit, no pot tolerar l'excés d'humitat ni tan sols l'engordament.
Consells i trucs
Com gairebé totes les herbes mediterrànies, al romaní li encanta els sòls amb un valor de pH entre neutre i alcalí; la calç no és cap problema per als amants del sol. Per tant, podeu regar la planta amb seguretat amb aigua de l'aixeta. Fertilitza amb llima una o dues vegades l'any.
