L'autèntica lavanda (Lavandula angustifolia), coneguda popularment com a gran o real snare, nard o spieke, és especialment apreciada per la seva aroma aromàtica i les seves boniques flors. No obstant això, la planta també es pot utilitzar per aromatitzar molts plats (per exemple, xai) o com a additiu fragant per al bany.
Què és l'espígol real?
Lavanda (Lavandula angustifolia) és una planta aromàtica de flors blaves o morades que floreixen de juliol a setembre. Prové dels països mediterranis i conté olis essencials que tenen efectes calmants i antiespasmòdics. L'espígol també s'utilitza a la cuina per donar sabor als plats.
Perfil botànic
Lavanda pertany a la família de la menta (Lamiaceae). La seva arrel principal arriba profundament al sòl. La planta forma un subarbust ramificat de 30 a 60 centímetres d'alçada, les branques més velles del qual són llenyoses. Els brots joves, en canvi, són de color gris verdós i quadrats. L'espígol té fulles allargades, estretes i semblants a una agulla que són de color gris platejat. Aquest color de fulla és una indicació de l'origen mediterrani de l'espígol, perquè serveix com a protecció solar, semblant a les fulles platejades de l'olivera. Les espigues de flors de color blau o violeta fragants apareixen a les tiges llargues de juliol a setembre.
Llar i distribució
L'espígol prové dels països mediterranis del sud d'Europa, on creix silvestre en vessants rocosos i secs. Els monjos benedictins van portar l'herba a través dels Alps; avui és nativa de nombrosos jardins de l'oest i el nord d'Europa com a planta perfumada i medicinal. La Provença francesa és especialment famosa com la "Terra de l'espígol", on una catifa de flors blaves i morades cobreix el paisatge cada any quan està en flor.
Varietats especials
La lavanda real està disponible en diferents varietats i colors:
- Hidcote Blue (flors blau fosc, bones per a tanques)
- Coixí blau (arbust compacte)
- Munstead (floració primerenca)
- Miss Katherine (, floració tardana, flors roses)
- Rosea (també flors roses)
- Alba (floració blanca)
- Mailette (floreix rica i durant molt de temps, aroma fort)
- Lady (arbust compacte amb flors exuberants)
Ingredients i sabor
La planta conté principalment molts olis essencials. També hi ha tanins i substàncies amargues, flavonoides, cumarines i àcid rosmarínic. L'espígol té un efecte calmant, antiespasmòdic i reforçant els nervis. L'herba perfumat té una coneguda olor fresca i picant. Té un gust una mica agre i amarg, semblant al romaní. Els brots de fulles joves són adequats com a condiment distintiu per a peixos, aus, guisats, xai, sopes i salses.
Ús històric
Tot i que l'espígol és nativa dels països mediterranis, no va tenir un paper medicinal especial en l'antiguitat. El seu nom prové de la paraula llatina per "rentar", "lavare", ja que els nets romans aromatizaven l'aigua del bany amb aquesta herba. Va ser només més enllà dels Alps que l'espígol va guanyar la seva fama i es va convertir en una herba molt valorada en diversos monestirs i jardins de granja. En segles passats, l'espígol es considerava un tipus de protecció contra les mal alties infeccioses, per exemple perquè la seva olor allunyava els polls portadors de mal alties.
Consells i trucs
Des de l'antiguitat s'han col·locat rams de lavanda secs a l'armari de roba. No només hi escampen la seva agradable olor, sinó que també expulsen les arnes.
