Si busqueu un arbre de fulla perenne per al vostre jardí, trobareu principalment coníferes. D' altra banda, els arbres caducifolis de fulla perenne són majoritàriament arbustos, encara que de vegades s'ofereixen com a mitges tiges o arbres estàndard i, per tant, s'entrenen com a arbres.
Quins arbres de fulla perenne són adequats per al jardí?
Els arbres de fulla perenne per al jardí poden incloure xiprer de Lawson, xiprer Hinoki, ginebre comú, pi donzell blau, teix europeu, arborvitae occidental, roure d'hivern, cirerer de llorer, ligustre d'hivern o grèvol. Aneu amb compte: alguns són molt verinosos.
Xiprer de Lawson (Chamaecyparis lawsoniana)
El fals xiprer de Lawson sovint es planta com a bardissa, però també és adequat per a la plantació solitària i en grup. En lloc de les espècies reals, plantem algunes de les varietats extremadament nombroses.
Xiprer d'Hinoki (Chamaecyparis obtusa)
Aquest arbre, que és sagrat a la religió xintoista japonesa, rarament es troba aquí. Tanmateix, n'hi ha algunes molt interessants per al jardí, principalment varietats febles o nanes amb diferents formes de branques i colors de fullatge.
Ginebre comú (Juniperus communis)
Hi ha nombroses varietats de ginebre molt estesa que poden diferir molt en hàbit i color. Els cons de baies són una espècia indispensable per als plats de xucrut, cogombres adobats, peix i caça.
Pí donzell blau (Pinus parviflora 'Glauca')
Aquesta és una forma d'agulla blava del pintoresc pi virgen. Aquest arbre, típic dels jardins japonesos, només creix entre cinc i deu metres d'alçada.
Teix europeu (Taxus baccata)
El teix és un dels arbres autòctons més antics. L'arbre poc estructurat amb la copa cònica creix a una alçada d'uns 15 metres.
Arbre de la vida occidental (Thuja occidentalis)
Thuja es planta principalment com a bardissa, però en realitat és un arbre de fins a 20 metres d'alçada amb una copa cònica densament ramificada.
Alzina (Quercus x turneri)
L'arbre de fins a 15 metres d'alçada, sovint de tija curta, desenvolupa una copa ampla. Les fulles brillants de color verd fosc sovint romanen a l'arbre tot l'hivern. La fruita rarament es posa. L'alzina necessita un lloc suau i protegit.
Llorer (Prunus laurocerasus)
El llorer cirerer, sovint anomenat llorer cirerer, és un arbust o arbre petit de fins a sis metres d'alçada i igual d'amplada. La planta tolera l'ombra.
Ligustre d'hivern (Ligustrum ovalifolium)
En contrast amb el ligustre comú de fulla caduca, el ligustre d'hivern conserva el seu fullatge dens, brillant i verd fosc a l'hivern. L'arbust, de fins a cinc metres d'alçada, també prospera en llocs ombrívols, i les seves grans baies, que són verinoses per als humans, sovint són menjades pels ocells.
Holly (Ilex aquifolium)
El grèvol autòcton es pot cultivar com un arbust gran i de tiges múltiples o com un petit arbre. L'espècie pot créixer fins a deu metres d'alçada i se sent especialment còmode en llocs clars a ombrívols. El grèvol japonès (Ilex crenata), molt semblant, segueix sent significativament més petit, amb una alçada mitjana de dos a tres metres.
Consell
Atenció: molts dels arbres de fulla perenne són altament verinosos. Les baies i les fulles sovint contenen toxines.
