Després de la collita de la noguera a principis de tardor, el cicle de floració de la noguera comença de nou a finals d'hivern: a l'estació fresca, la planta forma nous brots dels quals surten les flors a la primavera. La nostra guia detallada us explicarà com els petits cabdells de nous es desenvolupen finalment en flors d'aspecte elegant i fruites delicioses.
Quan i com es desenvolupen els cabdells al noguer?
A l'hivern es formen brots d'arbres de noguera, amb cabdells masculins i femenins presents. Les flors masculines apareixen com aments mentre que les flors femenines creixen als extrems dels brots. El període de floració és entre abril i juny, amb la fertilització a través de la floració del vent.
De brots a flors
El noguer de fulla caduca és una planta hermafrodita o monoica (monoica). Això no vol dir res més que els brots masculins i femenins es formen a l'arbre a l'hivern.
Nota: a una edat jove, pot passar que el noguer només produeixi flors masculines o només flors femenines. No obstant això, a mesura que passen els anys i l'arbre es fa més madur, la distribució sol ajustar-se de manera que es representen ambdós sexes.
Flors masculines
Les flors masculines solen estar compostes per diverses inflorescències cilíndriques força gruixudes. Aquestes inflorescències s'anomenen aments. Tenen entre sis i dotze centímetres de llargada i contenen entre un i quatre milions de grans de pol·len.
Flors femenines
Les flors femenines creixen al final dels brots frescos. S'asseuen sols, per parelles, en grups de tres o en orelles petites d'entre 18 i 20 peces.
Temps de floració
El període de floració del noguer sol ser entre abril i juny. Es produeix una característica especial: les flors masculines solen aparèixer de tres a quatre setmanes abans que les flors femenines.
La prefeminitat (anomenada protogínia en l'argot tècnic) només es produeix rarament, en què les flors femenines comencen a florir abans que les flors masculines siguin sexualment madures.
Planta de flors silvestres autopol·linitzable
La noguera real és una planta amb flors de vent que s'autopol·linitza, això no vol dir res més que que el vent pol·linitza la noguera.
Nota per als interessats: la sang de vent s'anomena anemofília.
Les inflorescències femenines de la noguera són fecundades pel pol·len, de manera que es desenvolupen gradualment en fruits esfèrics i de pell verda, sota la closca dels quals creix finalment el principal atractiu de la noguera: el nucli comestible, que conté tants ingredients saludables.
Nota: L'apomixis es produeix en algunes varietats de noguera, en les quals les nous desenvolupen fruits sense cap fertilització.
