La paraula "llima" significa literalment "llima petita" i indica l'estreta relació entre les llimes petites i les llimones més grans. Fins fa uns anys, els termes "calç" i "calç" s'utilitzaven com a sinònims a Alemanya, però això va generar confusió. A molts altres països del món, "llime" és el nom de la nostra "llimona", per cert, en llatí és "Citrus limon".
Quines diferències hi ha entre les llimes i les llimones?
Les principals diferències entre les llimes i les llimones rau en la seva mida, color, sabor i usos: les llimes són més petites, més verdes, més àcides i habituals en còctels, mentre que les llimones són més grans, grogues, una mica més dolces i més versàtils en la cuina.. Tanmateix, tots dos són rics en vitamina C i en la família dels cítrics.
Llima sofisticada
Els petits fruits verds de la llima mexicana (Citrus aurantiifolia) solen trobar-se als supermercats alemanys. També es coneix com "Bartender Lime" perquè el seu suc s'utilitza sovint en còctels. Tanmateix, també hi ha una sèrie d' altres tipus de llima que són indispensables com a espècie o suc en molts plats, especialment als països del sud-est asiàtic, així com al Carib i als EUA. En general, les llimes són més sensibles que les llimones i, a diferència de les llimones, no poden tolerar cap temperatura hivernal. Per tant, la cura d'aquesta planta, que prové dels tròpics i subtròpics, és més complicada que la d' altres espècies de cítrics.
Diferents tipus de llima
Les llimones solen notar-se per la seva pell de color groc brillant quan estan madures, i les baies de la mida d'un puny són significativament més grans que les d'una llima. Les llimones també tenen una forma diferent: les llimes solen ser rodones i tenen la pell llisa, mentre que les llimones tenen una forma més allargada-ovalada i més aspra. Hi ha diferents tipus de calç, alguns dels quals són poc o gens coneguts a Alemanya. Alguns dels fruits també poden prendre un color groc a groc ataronjat. En aquest punt s'introduiran les tres varietats més famoses.
Llima mexicana (Citrus aurantiifolia)
El "Bartender Lime" creix com un arbust petit, molt ramificat i espinós amb branques delicades. Els brots florals són lleugerament porpra quan s'exposen a la llum solar intensa. La fulla és de color verd apagat i de la mida d'una fulla de mandarina. La varietat és molt sensible al fred i difícil d'hibernar. Els fruits petits són de pell molt fina, sucosos, de color verd clar a groc pàl·lid i rics en llavors.
Llima persa (Citrus latifolia)
Aquesta varietat és gairebé tan robusta com les llimones i gairebé sempre no té llavors a causa de l'esterilitat dels òvuls (és a dir, la llima persa no es pot cultivar a partir de llavors!). La llima persa produeix molts fruits aromàtics cada any i té un temps de maduració molt més curt que les llimones. Les baies es cullen entre març i desembre.
Llima kaffir (Citrus hystrix)
Aquesta és una espècie tropical molt adequada per al jardí d'hivern, així com per al cultiu d'hivernacle i interior. L'arbust dóna fruits petits, de pell de color groc verd a groc, amb un diàmetre d'aproximadament sis centímetres. Aquests tenen una closca molt ondulada i arrugada quan estan madurs. La carn és verda.
Consells i trucs
Sobretot a Tailàndia, les fulles de la llima Kaffir s'utilitzen com a espècies, similars a les fulles de llorer. Encara que es poden cuinar (sobretot en guisats), no es poden menjar.
